CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, PARLEM DE PREVENCIÓ
Encarna Canet, candidata per l'Entesa a l'Ajuntament de València i especialista en violència de gènere.

Els successius "plans de xoc", les "actuacions conjuntes", les "lleis integrals" i les "mesures pioneres" que el govern del PP ha posat en marxa - per a eradicar la violència contra les dones- i que han estat anunciades amb múltiples campanyes publicitàries, han demostrat que no son efectives, donat que el nombre de dones assassinades cada any va creixent.

Unes quantes són les propostes que des de l'Entesa considerem necessàries per a disminuir les terribles conseqüències d’aquesta lacra social:

1) Cal contemplar mesures preventives, no sols pal·liatives. Totes les actuacions van encaminades a "ajudar" a la víctima una vegada ja ha rebut la violència, no es posen en marxa per exemple, programes que tinguen com a objectiu l'educació en la igualtat de sexe, d'ètnia, de cultural, d'opinió… que eviten creences sexistes explotadores i justifiquen la submissió d'unes persones a altres.

2) Es necessari preveure mesures encaminades a la globalitat de la població i no sols a les víctimes, ja que açò últim suposa una nova victimització de la persona agredida. Molts i moltes són els actors que interactuen en situacions de violència: l'agressor, la persona agredida, els fills i les filles, la resta de la família en la que conviuen, la xarxa social que l'envolta… etc. No és normal doncs limitar l'ajuda a tractar a la dona apartant-la del seu entorn habitual i amagant-la en una casa d'acollida. Cal treballar amb els xiquets i xiquetes víctimes directes o testimonis de la violència per a evitar que repetisquen les conductes apreses a casa. Cal treballar la prevenció i la protecció amb tots els familiars i amics que puguen estar implicats i ser actors directes en la resolució de la problemàtica.

3) Cal buscar una solució reeducadora per als agressors i no sols el càstig. Cal anar més enllà i possibilitar que a banda de la mesura punitiva, els agressors puguen rebre un tractament que possibilite no es tornen a repetir els actes violents en futures ocasions o possibles noves parelles. No podem negar esta possibilitat quan hi ha múltiples programes reeducadors per a altres tipus de situacions i quan sabem de sobra que les mesures punitives no tenen cap resultat. A més, em ve al cap una pregunta: quants agressors domèstics es troben a la presó? Sobretot els qui han comés assassinat u homicidi, per tant les mesures punitives i les possibles reeducadores que puguen rebre a la presó (molt pocs centres penitenciaris s’ocupen de programes de violència domèstica) arriben a una ínfima part d’ells.

4) Els recursos destinats a la dona han de ser suficients: calen veritables salaris socials per a dones sense recursos que no siguen almoines, ajudes a la vivenda que no siguen temporals, centres de curta estança, guarderies gratuïtes obertes 24 hores al dia per a cobrir els diferents horaris laborals…

Així mateix, es necessiten professionals expertes en aquesta problemàtica que puguen desenvolupar el seu treball amb unes condicions laborals dignes de personal qualificat, que eviten la "fugida de professionals".

5)I per damunt de tot, els recursos especialitzats en atenció a dones no poden ser privatitzats baix ningú argument com ha passat a València, Castelló i Alacant, tot al contrari han de ser públics i treballar amb la col.laboració de les associacions de dones i de veïns i veïnes, que són partícips des de fa molt de temps de les necessitats de les dones i dels moviments associatius.

La lluita contra la violència de gènere no pot ser motiu de compra-venda electoral, ha de ser una tasca de tots i totes i sobre tot ha d’estar incorporada en els objectius de les institucions i de tots els projectes i activitats. I hem de saber que cal la prevenció per damunt de tot si desitgem resultats. Quin paper més important podria jugar la televisió valenciana si assumira el seu paper d'ens públic! Dissortadament la dreta no sap de polítiques transversals. En aquest con en altres temes , la gestió de la dreta es redueix a : "publicita que alguna cosa queda". Resta però, la decisió de la societat per a portar a les institucions una majoria diferent.